LEER: Desde los que hacemos posible Todos los Nombres de Porcuna, quisiéramos pedir disculpas a todas aquellas personas que se han puesto en contacto con nosotros a través de e-mail o facebook solicitando información sobre sus familiares, y que a día de hoy no les hemos contestado. Creo que son unas 25 peticiones las que tenemos sin atender, pero es que los medios de los que disponemos son escasos y el trabajo se nos acumula.

Gracias por vuestra paciencia, y esperemos contestar a vuestras peticiones lo antes posible.


- El monumento a la intolerancia y al fascismo se renueva en Porcuna (Jaén)
- El monumento a los "Caídos" sufre una gamberrada.
- Por la retirada de nombres y símbolos franquistas de Porcuna.
- Calles relacionadas con el franquismo y su exaltación en Porcuna
- La peculiar memoria histórica en Porcuna.

domingo, 30 de junio de 2013

Relación nominal de licenciados que sirvieron en el Ejército "Rojo". Reemplazo de 1939.

Entrega de bandera al 96 Bón. de la 24º Brigada Mixta, en Belmonte del Tajo, en octubre de 1937
Entrega de bandera al 96 Bón. de la 24º Brigada Mixta, en Belmonte del Tajo, en octubre de 1937

La siguiente relación nominal la componen 41 jóvenes con 22 años de edad en 1940, y que habían hecho la guerra como voluntarios o movilizados por su quinta con el Ejército Popular de la República, conocido despectivamente como “Rojo”; o bien habían militado en los dos ejércitos, como es el caso de los “adictos” Tomás Santiago Jiménez, Pedro Díaz Navarro y Florencio Ramos Porras. Se corresponde, en suma, con el remplazo de 1939, es decir, aquellos que habían nacido en 1918,  y que contaban con 18 años de edad cuando estalló el conflicto de 1936.

En este listado faltan, obviamente, los declarados prófugos, exiliados, muertos en combate o desaparecidos, que ya vimos en otra entrada anterior. En este listado queremos resaltar la calificación política a la que fueron sometidos los combatientes. Llama la atención que los guardias de asalto fueran declarados “dudosos”, que a todos los efectos “legales” franquistas era como decir “desafectos” al nuevo régimen fascista. Aquí no encontramos ya “desafectos”, pero tampoco “adictos”, como en otros reemplazos.  La mayoría, entendemos, serían movilizados forzosamente.

De todos ellos contamos con su ficha militar de quinta. Para aquellos que quieran hacerse con ella solo tienen que ponerse en contacto con nosotros para obtenerla. Gracias.


Fuente:

- Alistamiento, rectificación y clasificación de los alistados en el remplazo de 1939. Porcuna, a 29 de marzo de 1940. Archivo Histórico Municipal de Porcuna, consultado en noviembre de 2012.
Rostros de la 24º Brigada Mixta.
Los rostros de algunos de los hombres de la 24º Brigada Mixta, donde hubo muchos porcuneros

Bajarse el documento completo en pdf

DIRECCIÓN POSTAL PROYECTO TODOS LOS NOMBRES DE PORCUNA



nombresporcuna@gmail.com


Apartado de correos nº 47-23790. Porcuna (Jaén)






DONACIONES


Si quieres contribuir a que Todos los Nombres de Porcuna pueda seguir recuperando la memoria histórica de nuestros olvidados, puedes hacer tu donación en Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago).

miércoles, 26 de junio de 2013

Relación nominal de licenciados que sirvieron en el "Ejército Nacional". Reemplazo de 1939.




La siguiente relación nominal la componen 32 nombres de soldados, bien como voluntarios o movilizados forzosos por el ejército rebelde tras el golpe de estado de 1936, correspondientes al remplazo de 1939, es decir, aquellos que nacieron en 1918, por lo que tendrían unos 18 años cuando comenzó la contienda.

Amén de los aquí enumerados habría que incluir en este remplazo a Manuel Casado Moreno, muerto en la batalla del Ebro en agosto de 1938; Benito Garrote Casado, también fallecido en combate alrededor del mes de agosto de 1938, cuando servía en el Regimiento de Infantería de Argél nº 27, según ha dejado constancia su madre María; y, Joaquín Peláez Morente, muerto en el frente de Teruel el 20 de febrero de 1938 cuando prestaba servicio en un Batallón de Morteros, 2ª Compañía.

De todos ellos contamos con su ficha militar de quinta. Para aquellos que quieran hacerse con ella solo tienen que ponerse en contacto con nosotros para obtenerla. Gracias.

Fuente:

- Alistamiento, rectificación y clasificación de los alistados en el remplazo de 1939. Porcuna, a 29 de marzo de 1940. Histórico Municipal de Porcuna, consultado en noviembre de 2012.


 

Bajarse la relación nominal completa

 

DIRECCIÓN POSTAL PROYECTO TODOS LOS NOMBRES DE PORCUNA



nombresporcuna@gmail.com


Apartado de correos nº 47-23790. Porcuna (Jaén)






DONACIONES


Si quieres contribuir a que Todos los Nombres de Porcuna pueda seguir recuperando la memoria histórica de nuestros olvidados, puedes hacer tu donación en Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago).

domingo, 23 de junio de 2013

Un tomb per la vida de Fernando Lara, por su biznieto Toni Toló Lara.

Fernando Lara con su familia





UN TOMB PER LA VIDA DE:

Fernando Lara







Per: Toni Toló Lara















DADES BIOGRÀFIQUES

El meu besavi Fernando, va néixer un 21 de maig de 1884, a Castillo de Locubín, província de Jaén. Era fill d’Adriano Lara Pérez i M. del Carmen Tortosa Cárdenas. ( 1* )

No va tenir germans, era fill únic i la seva vida transcorria bastant feliç i tranquil·la.

El poble del Castillo de Locubín s’assenta a la vora de la Sierra del Ahíllo, a la vall que forma el riu Guadalcotón, de la comarca de Sierra Sur, i acostuma a fer molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu.

Com a edificis característics, cal destacar “La Villeta”, un Castell que feia frontera amb els invasors Natzaríns fins l’any 1340, i als peus de la qual es va formar el poble.

Un altre edifici característic, és l’antiga casa de la Condesa de Humanes, que va ser una gran terratinent al Castillo de Locubín.

O l’Església de San Pedro,   que va ser construït en substitució d’ un antic temple medieval, en un període compres entre els dos últims terços del segle, i tenint en compte les tendències artístiques del moment.

SITUACIÓ FAMILIAR

El meu besavi Fernando, com ja he explicat abans, era l’únic fill d’una parella feliçment casada. Vivien al “Carrer de las Viñuelas”, i el nom de la casa amb que tothom els coneixia era “Cal Tintorero”, anomenats així per l’ofici del seu pare que era tintorer.

A banda de l’ofici de tintorers, els seus pares, també exercien l’agricultura, per que tenien una horta gran i uns quants olivers.

Bàsicament, subsistien del que els hi donava la terra, i de la feina de tintorers.

INFANTESA

Explicava el meu avi, que també es deia Fernando, que els estius, des de sempre, la canalla anava a jugar al riu per que les joguines no sovijentaven com ara, i la distracció era anar al Nacimiento del Rio un llogaret molt gran i maco, anomenat així per que és el lloc on neix el riu San Juan i al voltant del qual tota la gent hi té les hortes.

Així és que mentre els grans arreglaven el horts, la canalla es banyava i jugava al riu, tot i que el meu besavi, hi anava també a arreglar la roba, a tenyir, en fi, a treballar i jugar a l’hora.

L’hivern era molt diferent. Quan era a casa i la feina li permetia, jugava amb un cavall de fusta que tenia i que ell estimava amb bojeria. Això és el que li explicava al meu avi, i per això sempre li deia que quan fos gran, li compraria un cavall de veritat.

Va estudiar a l’escola fins que aprengué a escriure, llegir i contar, però, únicament hi podia anar en les estones lliures que tenia quant no treballava a casa.

Però com era constant i li agradava d’aprendre, de seguida va aconseguir saber llegir, i escriure, i sobretot va aprendre de sumar, restar …. En fi, a comptar.

JOVENTUT

Com que la vida en aquell temps era molt dura, amb les feines que feien a casa no en tenien prou per subsistir bé del tot i ell ja havia conegut a la que seria la seva futura esposa de la qual era veí, va decidir buscar una feina alternativa, i va acabar treballant de serè.

Una de les anècdotes més famoses del meu besavi, aquella que tothom coneixia i explicava quan parlava de ell, era que un dia de feina, quant feia la ronda de nit, va veure un resplendor molt gran en una de les cases dels sols del poble. I era en la casa de la Condesa de Humanes.

Quan hi va ser, va veure el foc i va córrer cap a la casa a avisar del perill aconseguint salvar la vida de tots els residents entre els quals hi havia la mateixa comtessa.

La comtessa, molt agraïda, va fer servir les seves influències i contactes i va aconseguir lliurar el meu besavi de la mili, pagant trenta monedes d’or, la qual cosa va ser tota una sort, per que, en aquell temps, el servei militar durava tres anys.

Com que no li calgué fer el servei militar, es va poder casar amb la seva esposa, Maria Rueda Sevilla a l’edat de vint-i-un anys, amb la qual festejava ja feia uns anys, això sí, acompanyats sempre de la seva futura cunyada que feia de “carabina”.

Com a única distracció al poble, i com era i continua sent costum, anaven a passejar al “Paseo”, un passeig molt llarg, ple d’arbres, als peus de “La Villeta”.

MADURESA

Amb la meva besàvia Maria, van tenir catorze fills, entre els quals hi va haver 2 bessonades però només en van viure cinc que es deien Maria, Juan, Manuel (que tenia síndrome de Down), Ana i Fernando .

Amb els diners que va estalviar treballant de serè, va muntar una tenda d’ultramarins, on venia roba, calçat, aliments… una miqueta de tot. Però, al mateix temps, també venia loteria pels pobles del costat.

Com que viatjava molt venent loteria i portant encàrrecs als “cortijos”, la seva participació a les feines domèstiques, era gairebé inexistent per què, en aquella època, la dona s’encarregava d’aquestes feines. Tot i que, segons explicava el meu avi, sempre va estimar molt als seus fills i ho demostrava i procurava que totes les seves estones lliures fossin amb els seus fills.

I mentre la seva vida transcorria tranquil·lament, en aquella època es declarà a Espanya, la “Segunda República” de la qual ell, era un seguidor fidel.

Al poble del meu besavi, hi havia majoritàriament una ideologia política d’esquerres, segurament influenciats pel metge del poble Federico Castillo Extremera, gran amic del meu besavi i que va arribar al seu màxim exponent quan entre ells i altres veïns del poble, van fundar “Izquierda Republicana” al Castillo de Locubín partit del qual el meu besavi acabà sent vocal provincial.
A l’associació Manuel Azaña, on hi consten tots els noms del represaliats, morts, desapareguts, exiliats, i militants de “Izquierda republicana”, hi consta el meu besavi, Com a vocal del partit :

LARA TORTOSA, FERNANDO. VOCAL. JAÉN.

Amb motiu d’aquesta participació activa amb el partit, ja que va formar part de la “Comisión de requisas” afecta al “COMITÉ DEL FRENTE POPULAR”, començada la guerra civil, li va costar l’empresonament.

Explica el meu avi, que se’l van emportar a Torredonjimeno un poble al costat del Castillo, on hi havia una presó, i on van empresonar als membres del partit.
El meu avi i la seva germana Ana, anaven a peu cada dia al poble on estava el meu besavi empresonat, a escoltar com passaven llista amb els noms dels presoners, les seves condemnes, i les seves presons de destí.

Un dia, al fer el pregó de noms, el meu avi i la seva germana van escoltà:

-“Fernando Lara Tortosa, Pena de Muerte, Penal de Burgos.”

Al saber la noticia, desesperats, van córrer cap a casa, a explicar-li a la seva mare el que havia passat.

La meva besàvia, també desesperada, decidí que, el dia següent, l’aniria a veure a la presó.

Allí va passar uns dies fins que el van traslladar amb tren (els anomenats “Trenes de la Muerte”) a la presó de Jaén abans de portar-lo a Burgos.

Allí, la meva besàvia, anava quan podia i a peu des del Castillo (hi ha 80 quilòmetres de distancia), i li portava alguna cosa de menjar i, sobretot, seguint les instruccions dels carcellers, amb una galleda d’alumini. No podia portar res en cap cistell, “fardo”, o qualsevol altre estri que no fos la galleda d’alumini.

Allí li van obrir un “Expediente de responsabilidades políticas”, on li van posar un número: el 552.

La meva besàvia que, a banda del meu besavi, tenia el seu fill Juan Lara Rueda condemnat a dotze anys de presó acusat de col·laboració amb els “maquis”, concretament amb en Tomás Villén Roldan, alias “Cencerro”, el maqui més famós de la província, i fill també del Castillo de Locubín (l’escriptora Almudena Grandes n’ha escrit un llibre titulat “El lector de Julio Verne” i publicat aquest Sant Jordi) la Maria i l’Ana jovenetes i el seu fill Manuel amb síndrome de Dow, i el meu avi amb deu anys, es va veure desbordada.

Al veure que tenia tants problemes, i no sabia com sobreviuria amb tantes boques que alimentar, decidí fer un pacte amb els càrrecs nacionals que es van instal·lar al poble, i els oferí totes les terres, l’administració de loteria i la botiga, a canvi de la vida del seu marit.

Els nacionals acceptaren per que els hi encantava quedar-se amb les propietats de la gent i sobretot deixar-los en la més absoluta misèria per ser, com ells els anomenaven: “ROJOS”.

El meu besavi fou indultat però, en el procés sumaríssim d’urgència número 57.458, el condemnaren a cadena perpètua.

El següent escrit, és un extracte d’un treball escrit per Mª del Carmen Checa Godoy sobre Izquierda Republicana en la provincia de Jaén, aproximación a sus bases 13936-1939:



Un cop condemnat a cadena perpètua, l’enviaren a la Prision Provincial de Orense, ja que, en aquells temps, quant una persona era condemnada a cadena perpètua, els feixistes estimaven que, com a màxim, duraria uns trenta anys ja que els enviaven a les pitjors presons del país, on practicarien treballs forçosos.

Concretament a Orense, hi havia unes mines de “Wolfranio”, un component del tungstè, un material que exportaven a Alemania per tal que l’exèrcit de Hitler construís armes, i agafaven infermetats greus a causa d’aquestes mines i aquestos treballs forçosos. De Orense, fou traslladat a la presó de A Coruña, de A Coruña a .......................... per que si veien que resistien, els tornaven a traslladar. Però aquesta és una llarga història.

Les associacions i persones que treballen per la recuperació de la Memòria Històrica, diuen que: Els condemnaven a “Turismo Carcelario

Aquesta és resumida una part de la història de la meva família i que sens dubte ens ha marcat a tots.

En les següents pàgines, mostraré documents històrics relacionats amb el meu besavi i la seva època els quals van marcar, de forma indeleble, una generació.
Concretament, l’expedient de responsabilitats polítiques que li van obrir. Tot i la poca informació que conté, ens va servir per trobar el seu expedient al Archivo Militar de Sevilla.

Tot el sofriment que va patir gran part del poble espanyol durant 3 anys de “Guerra entre hermanos”, que és realment el que va ser, una guerra entre germans. Però Franco, ho va resumir molt senzill amb aquest ofici on diu textualment:

Cuartel General del Generalísimo

Estado Mayor

-“En el dia de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
El generalísimo
Franco.

BIBLIOGRAFIA:


  • Arxiu Comarcal del Pallars     Jussà (Fernando Lázaro i Ester Canal)
  • Ayuntamiento de Castillo de     Locubín
  • Izquierda Republicana en la     Provincia de Jaén (1934-1939). Aproximación biográfica a sus     bases. M. Carmen Checa Godoy
  • Archivo Histórico Provincial     de Jaén
  • Asociación Manuel Azaña
  • Archivo Histórico Provincial     de Ourense
  • Centro Penitenciario de Pereiro de Aguiar
  • Centro Documental de la Memoria Historica   
  • Arturo Pino, Todos los Nombre de Porcuna (Jaén).
  • Ministerio del Interior. Secretaria General de Instituciones Penitenciarias
  • I agraïments a tota la família que hi ha al Castillo i que m’han ajudat amb els seus     records, amb buscar papers i tot el que he necessitat, i també al     Fernando Lázaro i l’Ester Canal de l’arxiu del Pallars Jussà.





viernes, 21 de junio de 2013

Intercambiamos a Francisco Espinosa por libro de Bujalance



La iniciativa "Regala un libro para escribir otro" ha tenido tanto éxito entre los familiares y amig@s de Todos los Nombres de Porcuna, que a veces pasan cosas como esta, es decir, que nos regalan un libro por partida doble. Pues bien, proponemos simple y llanamente un intercambio. Nosotros tenemos el libro (duplicado) de Francisco Espinosa Maestre, "Guerra y represión en el sur de España. Entre la historia y la memoria" (2012), valorado alrededor de los 20,00 €; y nos gustaría -por necesidades del guión historiográfico-  disponer de alguno de los siguientes libros editados recientemente:

- CAÑETE MARFIL, Rafael y MARTÍNEZ MEJÍAS, Francisco (2011): La Segunda República en Bujalance (1931-1936). Córdoba. PVP aprox: 20,00 €.

- MORENO SALAZAR, José (2011): Los perseguidos. La guerrilla libertaria cordobesa de los Jubiles. Madrid. PVP aprox: 18,00 €.

- MUÑIZ JAÉN, Ignacio (2010): Las luchas libertarias del campesinado. Bujalance, Córdoba. PVP aprox: 21,00 €.

Pues bien, preferentemente estaríamos interesados en alguno de estos libros, que dicho sea de paso nos ayudarían a entender la escisión vs conformación de dos de las partidas de guerrilleros más importantes durante el primer quinquenio de los años 40: por un lado "Los Jubiles" y por otro, los del "Obispo de Cardeña". 

Pues nada, que quien esté interesad@ en intercambiar "cromos" se ponga en contacto con nosotros a través de alguno de los medios indicados abajo. Rogaríamos, finalmente, la máxima difusión entre vuestros contacto o redes sociales. Gracias.



DIRECCIÓN POSTAL PROYECTO TODOS LOS NOMBRES DE PORCUNA



nombresporcuna@gmail.com


Apartado de correos nº 47-23790. Porcuna (Jaén)






DONACIONES


Si quieres contribuir a que Todos los Nombres de Porcuna pueda seguir recuperando la memoria histórica de nuestros olvidados, puedes hacer tu donación en Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago).